L'altre dia, mirant unes fotografies amb uns amics, parlarem que antigament un s'ho pensava molt abans de disparar una foto, calculava molt bé el diafragma i la velocitat i la llum solar, tot just per estalviar-te 24 pessetes que et costaria el revelatge. Ara només hem de treure el mòbil i en disparam quatre o cinc i alguna quedarà bé, segur i de no ser així ho arreglarem amb qualque filtre. Què vull dir amb això? Que sé apreciar les coses fetes a mà. Ara que tot està digitalitzat i ho veiem amb normalitat, quan una persona fa una cosa amb les seves pròpies mans ho veiem com una matada. Res, tot això per arribar a la conclusió que les màquines ens faciliten la tasca, oh i tant. Ara bé, també ens aniquilen la saviesa de com es fan les coses; obtenim resultats satisfactoris immediats però ens falta el procès. Ara tothom pot bravejar de ser professional de qualsevol tema amb un aparell telefònic a les mans o una tableta, però se'ns acaba la bateria i som uns complets inútils. A mi m'agrada punyir i aprendre. A ca nostra mai va sobrar la pasta i vaig haver de fer-ho tot per mi mateix, sempre arribava tard, però sempre obtenia el que cercava. Vaig vendre una bicicleta per comprar una guitarra perquè no podia disposar de les dues coses i no vaig dubtar en desmuntar-la perquè no sonés a multinacional; bé, de fet, poques guitarres que tenc tenen les pastilles originals de casa. Vaig aprendre música per escriure les meves composicions a mà (ara no és que sigui molt necessari, però ajuda. Ves si ajuda). Vaig aprendre a compondre de carrer i a enregistrar-me a mi mateix. Assaig-Error. Assaig-Error. Assaig-Error i aguantar a tota guarda de puristes, músics idealistes i crítics musicals i de carrer tot el que opinaven sobre les meves cintes i dels mètodes que usava. He après a cablejar alguna guitarra i canviar-li els pots perquè soni el més semblant al que a mi m'agrada i no a un altre. L'electrònica sempre ha estat la meva vocació frustrada. Igual, amb l'ajuda d'algun amic igual em faig un parell de pedals de producció pròpia. Tot pel gust d'aprendre. Ara bé, el que més m'ha costat de tot és a autoeditar-me els discos. Aquesta ha estat una autèntica odissea. Després d'aprendre a enregistrar, masteritzar i fer portades amb el puto Photoshop dels collons, de llogar un apartament per poder entaferrar-li l'estudi de gravació, cercar concerts pels bars que et demanen quanta gent vendrà dels esdeveniments de Facebook, (així és com s'ho fan els pobres)... hem de fer una edició. Una edició que vagi en acord als teus ideals, que no es quedi el 50% dels teus drets, que et facin sentir a qualque plataforma i, tot i sentir-me que l'artista hi pinta ben poc aquí, ara que HO HE aconseguit jo mateix, per mi mateix, DIY, els discs ja no es venen; els físics perquè són un endarreriment i els digitals perquè en aquest país encara no hi ha coneixements ni costum suficients per comprar per internet, sobretot de consumir la cultura que t'agrada i ja no dic pagar per ella. Tot i així no he perdut les ganes de fer cançons però ja em moc per una altra banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada