… En extinció, no és més que el resultat de la trilogia de la saga Skarabat que ara conclou, juntament amb els altres dos àlbums, en un misteri resolt: “Deixalles en un món estàndard, ple d’ineptes, fracassats i altres espècies en extinció”. Aquest EP és el recull d’una sèrie de cançons treballades, que no s’arribaren a publicar, composades en diferents èpoques i preparades per concloure dita trilogia.
Joan Toni Skarabat és un cantautor que es transformà en banda per conveniències múltiples i per no desubicar una feina feta d’anys enrere. Ara podríem dir que s’Skarabat torna a jugar el seu paper de solitari amb una banda fictícia, la piano bar orchestra, necessària per acompanyar aquestes 4 cançons com déu mana. Car, després de tot aquest embolic cal dir que el més important de tot això és el resultat final, els sentiments que transmeten les cançons i les emocions que es desprenen de qui les escolta.
Amb aquest escrit vull acabar dient que aquest EP no significa el retorn de s'Skarabat als escenaris; no hi ha ganes; simplement s’han creat aquestes cançons de manera lúdica sense cap més pretensió que jugar fent música.
Skarabat & the Piano Bar Orchestra:
1. Maledicció
2. Segrest
3. Totsols
4. Angèlica
http://joantoniskarabat.bandcamp.com/
http://www.myspace.com/joantoniskarabat
DiscMedi
AmazonUK
LLETRES:
1. MALEDICCIÓ
(joan toni skarabat)
Posar-te malalt i no
saber si te curaràs
fruit d’una maledicció
que t’ha fet travelar.
Es seu al•lot se n’anà amb es sol
que ara crema i sé que cou.
I després quan se fa fosc
plor i m’ho trec tot.
I que faig
intent aixecar-me i després caic
intent fer una passa, però m’assust…
sa vida no em fa nosa
i no la puc viure amb gust.
Sempre mira de reüll
i ells s’amaguen dins es clot
vull parlar però és que estic mut...
i ets seus ulls ho diuen tot.
Vull volar, vull veure es món
i oblidar-me des meu cos
vull somiar i se trenca com
palla seca de tardor.
I que faig
intent aixecar-me i després caic
intent fer una passa, però m’assust…
sa vida no em fa nosa
i no la puc viure amb gust.
Deixem que t’escrigui una cançó que pots sentir
que si no t’escolt pega’m un crit i estic aquí
no te facis mal, no és just per tu ni és just per mi.
No és inútil perquè encara i sóc i estic aquí.
la la lara la
2.SEGREST
(joan toni skarabat)
Escriuria tants poemes
Com et fessin falta
Però combatre es problemes
Són fàcils per qui els canta.
S’allunyava amb pressa
Com una ànima endimoniada
Et suïcidaràs
Pensant perquè badaves…
Va d’hospici en hospici...
I tots, sa mateixa històri(a).
Engron(x)a es seu bressol
I sent es seu aroma.
Cerca’l, cerca’l !
Encara els sents plorar per tot
Perquè, perquè... !
Tendrà una famíli(a) millor ?
DIUS QUE NO TORNARÀS A VEURE’L MAI MÉS.
CERCA’L PER SEMPRE, ELL ÉS DINS SA TEVA MENT.
POTSER ES DESTÍ TE TOCARÀ SA PORTA…
QUI SAP, QUI SAP, QUI SAP SI UN DIA SERÀ ELL.
Posa cartells en es pals,
Camins i ses andrones.
Jutja en sa seva fe
Una mica d’esperança.
No denunciaré a ningú
Tan sols vull que me'l tornin!
Mor un poc cada dia
Per acariciar ets seus dits…
Cerca’l, cerca’l !
Encara els sents plorar per tot
Perquè, perquè... !
Tendrà una famíli(a) millor ?
DIUS QUE NO TORNARÀS A VEURE’L MAI MÉS.
CERCA’L PER SEMPRE, ELL ÉS DINS SA TEVA MENT.
POTSER ES DESTÍ TE TOCARÀ SA PORTA…
QUI SAP, QUI SAP, QUI SAP SI UN DIA SERÀ ELL.
3. Totsols
(joan toni skarabat)
Totsols, així és com estem
o perquè no hi ha ningú
o de vegades, a dins sa multitud.
Com una boia, totsols
a dins un safareig pudent
i es meu cor, s’estreny en un moment.
Necessit estar totsol
i fugir de tot es món
i enfonsar-me dins la mar
amb es meus pensaments
possiblement caducats
de tan tanta soledat
serà un suplici i deman
auxili, i si vens
podrem fer un castell
d’arena i llençar-ho en es vent.
Totsols com una sargantana
prenent es sol
és tan complicat tot
de vegades sembla un vici.
I si t’acostumes
ja no has de menester ningú
ni aquest planeta
t’ha de menester a tu.
Necessit estar totsol
i fugir de tot es món
i enfonsar-me dins la mar
amb es meus pensaments
possiblement caducats
de tan tanta soledat
serà un suplici i deman
auxili, i si vens
podrem fer un castell
d’arena i llençar-ho en es vent.
4. Angèlica
(joan toni skarabat)
S’horabaixa pren la mar
i es sol jeu sobre l’Havana
l’has mirat més de cent anys
i avui no saps a on dormiràs...
Ets a ca teva i tot són crits
i t’amenaça amb separar-se
tot jugant amb es teus fills
creus que mai no s’aniran d’aquí.
I___ n’Angèlica diu que se’n va des país
no saps es temps que estaràs
per poder veure es teus fills.
Tot serà fàcil quan
arribis a Madrid,
però, ningú em demanarà
si és que m’agrada viure aquí?
Amb bicicleta amunt i avall
"ni pesos ni contrabando”
i ara et veus en es mirall
si és que tu només saps fer cançons
I___ n’Angèlica diu que se’n va des país
no saps es temps que estaràs
per poder veure es teus fills.
Tot serà fàcil quan
arribis a Madrid,
però, ningú em demanarà
si és que m’agrada viure aquí?
Se’n van tots ets teus amics
ni sa política, ni en Castro
te separaran d’aquí
encara que saps que has quedat tot sol
I___ n’Angèlica diu que se’n va des país...
 |
| Joan Toni Skarabat a ...ple d'ineptes |
