Veus corals mecanitzades


Sempre m'ha molat aquest pedal, tot i així, no queda absolt de problemes. L'Harmony G (no és que faci tenir orgasmes explèndits, quasi) no és més que un stompbox harmonitzador, tant pot duplicar la veu (chorus) com realitzar terceres i sisenes veus, octaves, etc... tan per damunt com per davall la veu principal, activades pels acords de guitarra que executes al moment. Pareix màgia. Aquesta versió no és exacta i fa que m'agradi més. Amb això no vull dir que no prefereixi que el meu company me faci les veus i les clavem, ara bé, ja implica un altre músic. També he de dir que amb l'Harmony G si t'equivoques, ell s'equivoca amb tu i et crea unes errades perfectes i ben harmonitzades. També he de dir que sovint, si no afines bé o deixes la veu feixuga, l'stompbox fa de les seves i això fa que les interpretacions tenguin unes desafinacions, per mi, molt agradables. Tots són gusts. Ara bé, aquests són els menors dels meus problemes. On realment falla aquest pedal és en directe, ja que molts pocs tècnics s'han mostrat amables amb ell (ni amb mi, que si sóc un friki, nerd, el que sigui) i sempre els hi dispara la senyal, sense temps a provar, que si avui no he duit el micròfon bo, que si es teu micròfon no és com els que estic avesat a utilitzar, que si he de manester dues caixes d'injecció,... vamos que si no duc el meu material - "no demanem impossibles"- i si el duc perquè no el coneixen. Però, una vegada, vaig coincidir amb dos nerds com jo. No sé que nomien. Va ser a la plaça de s'Escorxador. No sé si pel morbo o no, endollaren l'stompbox com les vaig demanar. S'hi entretengueren. Feren les proves necessàries i, voitlà... aquell dia les veus sonaren precioses com mai les havia sentit. I jo que estava a punt de desfer-me d'ell. Sempre ho veuràs. Idò aquest disc l'he enregistrat íntegrament amb l'Harmony G per tal de crear una sonoritat diferent. I no he tengut cap problema. Salut i a viure.

"Roïssos" 10 d'Agost


Renous, cony que agradables!


Déu sap els anys que m'he passat depurant les mescles, que sonin perfectes, sense cap renou, amb noise gates, més tard buidant pistes a mà, llevant les masses dels instruments, etc... sabent que la pista perdia qualitat en pro de llevar renous. I després l'hem d'engreixar amb altres plugins perquè no soni tan magre. Ara que estem en un moment on no fa falta seguir els estàndards, perquè els estàndards cauen pel seu propi pes; la gent escolta el que vol i quan vol, les emissores clàssiques estan obsoletes en un món on les persones escolten la música que volen i no les que ofereixen les directrius d'aquestes i un moment on la música ha desaparegut dels canals de TV... És el moment de fer les coses d'una altra manera. "Si no vols sonar com ho fa tothom, no treballis com ho fa tothom". A la música enregistrada tot fa renou: els ventiladors dels ordinadors, les pistes de veu on es colen ocellets, respiracions, un que riu, un cotxe que passa, el telèfon de la veïnada, etc... (sé que hi ha estudis on tot això que coment no passa), els amplificadors de guitarra sí que foten renou (aquell renou tan agradable de vàlvula encalentint-se) i els instruments, inclòs els més ben trempats, fan renou. Després de varies tomes de cada pista, quan donam un tema per finalitzat ve la tasca penosa de buidar renous. Record en Curro Viera que quan parlàvem de fotografia me deia sempre: "El granulado es bonito". Idò sí, parlant de música, el renou és maco. Sobretot en enregistraments en directe, que ens fa veure que hi ha humans a l'escenari i equips de so de veritat. Llavors, no es tracta d'estar escoltant renous amb música de fons però sí, de no obsessionar-nos. Que hi ha persones tocant darrera unes màquines.

Stompbox i pandereta: Seguint el ritme!!


M'agraden els solistes que usen stompboxes i m'agrada usar-lo a mi també. Fou un regal que em feren i reconec que em venia gros fins a dia d'avui. Portar el ritme tu mateix quan toques totsol, sol ser més eficaç del que ens pensem. Quan el cantant toca la guitarra/piano sap en quins moment ha de baixar o pujar la intensitat per no tapar-se la veu un mateix i amb la part rítmica, igual. El músic sap quan pot necessitar de l'ajuda d'uns cops ben pegats a moments concrets de les seves cançons i ho farà a ritme que està portant en aquell precís instant i això no té preu. En definitiva, es tracta de passar l'estona i jo ho faig, i punt.

SHURE PE86L


El Shure PE86L és un micròfon cardioide unidireccional que sorgí pel 1985 i que vaig utilitzar per enregistrar gairebé totes les demos de Joan Toni Skarabat. La veritat que té un timbre molt concret. Aquests anys he utilitzats distints tipus de micròfons de condensador per altres àlbums, les dinàmiques i la comoditat a l'hora de cantar són molt diferents; ara bé, cada vegada que escolt gravacions fetes amb el Shure, a pesar de si sona millor o pitjor, sempre em dóna la sensació que el to que desprèn és molt personal, i juntament amb els compressors que vaig usar en aquell moment és com he volgut enregistrar aquestes darreres sis cançons. Esper que us agradin.


Roïssos by Skarabat - 10 d'Agost 2015