Déu sap els anys que m'he passat depurant les mescles, que sonin perfectes, sense cap renou, amb noise gates, més tard buidant pistes a mà, llevant les masses dels instruments, etc... sabent que la pista perdia qualitat en pro de llevar renous. I després l'hem d'engreixar amb altres plugins perquè no soni tan magre. Ara que estem en un moment on no fa falta seguir els estàndards, perquè els estàndards cauen pel seu propi pes; la gent escolta el que vol i quan vol, les emissores clàssiques estan obsoletes en un món on les persones escolten la música que volen i no les que ofereixen les directrius d'aquestes i un moment on la música ha desaparegut dels canals de TV... És el moment de fer les coses d'una altra manera. "Si no vols sonar com ho fa tothom, no treballis com ho fa tothom". A la música enregistrada tot fa renou: els ventiladors dels ordinadors, les pistes de veu on es colen ocellets, respiracions, un que riu, un cotxe que passa, el telèfon de la veïnada, etc... (sé que hi ha estudis on tot això que coment no passa), els amplificadors de guitarra sí que foten renou (aquell renou tan agradable de vàlvula encalentint-se) i els instruments, inclòs els més ben trempats, fan renou. Després de varies tomes de cada pista, quan donam un tema per finalitzat ve la tasca penosa de buidar renous. Record en Curro Viera que quan parlàvem de fotografia me deia sempre: "El granulado es bonito". Idò sí, parlant de música, el renou és maco. Sobretot en enregistraments en directe, que ens fa veure que hi ha humans a l'escenari i equips de so de veritat. Llavors, no es tracta d'estar escoltant renous amb música de fons però sí, de no obsessionar-nos. Que hi ha persones tocant darrera unes màquines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada